Döbereiner i les tríades
Johann Döbereiner (1780-1849) fou professor de química de la Universitat de Jena. El seu treball més conegut actualment és aquest “Intent d’agrupar les substàncies elementals d’acord amb les seves analogies” que ha estat considerat un precedent de les famílies de la taula periòdica i també de les relacions entre pesos atòmics i propietats periòdiques. Aquest és un fragment del treball esmentat Johann W. Döbereiner «Versuch zu einer Gruppirung der elementaren Stoffe nach ihrer Analogie». Annalen der Physik 91 (2) (1829): 301-307.
El treball de [Jacob] Berzelius sobre la determinació dels pesos atòmics del brom i del iode m’ha interessat molt, atès que ha ratificat la idea, que jo havia expressat anteriorment en les meves lliçons, que potser el pes atòmic del brom podia ser la mitjana aritmètica del pes atòmic del clor i del iode. Aquesta mitjana és:
Aquest número (80,470) no és molt major que el que ha estat trobat per Berzelius (78,383). No obstant això, s’aproxima tant que pot esperar-se que la diferència desapareixerà totalment després de repetides determinacions, realitzades de manera exacta i acurada [künstigen], dels pesos atòmics d’aquests tres elements halògens [Salzbilder]. Aquesta idea va ser el motiu d’un intent que vaig realitzar fa dotze anys per a agrupar les substàncies segons les seves analogies. En aquell moment, vaig descobrir que la gravetat específica i el pes atòmic de l’estronciana [Strontianerde] era molt pròxima a la mitjana aritmètica de la gravetat específica i el pes atòmic de la calç i la barita, donat que
i el valor real per a l’estronciana és 647,285
En el grup dels [metalls] alcalins, d’acord amb aquest punt de vista, la sosa [Natron] queda en el lloc intermig, ja que si acceptem que el pes atòmic de la litia, segons el valor determinat per Gmelin, és igual a 195,310, i per a la potassa és igual a 589,916, llavors la mitjana aritmètica d’aquests dos números és (195,310 + 589,916)/2 = 392,613 que s’aproxima bastant al valor atòmic de la sosa, que Berzelius ha determinat com igual a 390,897.
Per al grup que inclou el fòsfor i l’arsènic, el tercer membre està absent. [Eilhard] Mitscherlich, el descobridor de l’isomorfisme, sabrà com trobar-lo, si és que existeix.
Si el sofre, seleni i tel·luri pertanyen a un grup, la qual cosa pot ser assumit amb bastant certesa, donat que la gravetat específica del seleni és la mitjana aritmètica de les gravetats específiques del sofre i el tel·luri, i aquestes tres substàncies es combinen amb l’hidrogen per a formar àcids hidràcids característics, llavors [podem dir que] el seleni constitueix el membre central [d’aquest grup], donat que
i el valor trobat empíricament per al seleni és 79,263″
El text original de Döbereiner és el següent:
És necessari tenir en compte que alguns pesos atòmics calculats per Döbereiner fan servir com a base l’hidrogen = 1 i altres prenent com a base l’oxigen = 100. En les següent taula s’ofereixen els valors dels pesos atòmics segons diferents autors de l’època.