Taules d’afinitat
Diversos treballs del segle XVIII van tractar d’ordenar mitjançant “taules d’afinitat” la creixent informació empírica disponible referent a la “afinitat” química de les diverses substàncies. La taula més coneguda va ser realitzada per Etienne François Geoffroy (1672-1731) i presentada en 1718 a la Académie des Sciences de París amb el text extractat a continuació.
Table des différens Rapports observés en Chimie entre différentes substances par M. Geoffroy l’aîné, Mém. de l’Académie, (1718), 202-212.
“En química observem certes afinitats [rapports] entre diferents cossos que fan que s’uneixin fortament els uns amb els altres. Aquestes afinitats tenen els seus graus i les seves lleis. Es constata els seus diferents graus en que, entre diferents matèries confoses, i que tenen certa disposició a unir-se juntes, es percep que una d’aquestes substàncies s’uneix sempre constantment amb certa altra, preferiblement a totes.
Pel que fa a les lleis d’aquestes afinitats, he observat que, entre les substàncies que tenien aquesta disposició a unir-se juntes, si dues es troben unides i unes altres s’acosten o es barregen, s’uneixen a una d’elles i fan que l’altra deixi d’estar unida; i algunes altres també no s’uniran ni a la una ni a l’altra, ni les separaran de cap manera. De la qual cosa, em sembla que es podria concloure amb bastant verosimilud, que aquelles que s’uneixen a una de les dues, tenien més afinitat, unió o disposició a unir-se amb ella, que les altres que la que deixaven anar […] I he cregut que es podria deduir d’aquestes observacions la proposició següent, que és molt àmplia, encara que no pugui donar-la com a general, no havent pogut examinar totes combinacions possibles per a assegurar-me si es trobarà alguna cosa en contra:
“Totes les vegades que dues substàncies, que tenen certa disposició a ajuntar-se les unes amb les altres es troben unides conjuntament, si ocorre que una tercera que tingui més afinitat [rapport] amb una de les dues, s’unirà deixant lliure a l’altra”
Aquesta proposició es troba molt àmpliament difosa en química, on es troba, per dir-ho així, a cada pas [que observem] els efectes d’aquesta afinitat [rapport]. D’aquesta propietat depenen la major part dels moviments ocults que segueixen a les mescles dels cossos i que serien gairebé impenetrables sense aquesta clau. Però com l’ordre d’aquestes afinitats és poc conegut, he cregut que seria una cosa molt útil el informar d’aquelles que guarden entre elles les principals matèries amb les que s’acostuma a treballar en química. He dibuixat una taula on d’un cop d’ull es pogués veure les diferents afinitats que tenen aquestes matèries les unes amb les altres […]
La primera línia d’aquesta taula comprèn diferents substàncies que s’empren en química. Sota cadascuna d’aquestes substàncies s’han ordenat per columnes diferents matèries comparades amb la primera en ordre de la seva afinitat [rapport] amb aquesta primera substància; de manera que la que es troba més pròxima és la que té més afinitat, és a dir, aquesta substància [quan és troba combinada amb la primera] no pot ser separada per part de cap de les substàncies que es troben sota [en la columna]; però aquesta substància separa a totes aquestes, quan es troben unides a la primera, i les descarta per a unir-se amb aquesta. Així, en la primera columna he estudiat el comportament dels “esperits àcids” i els he estudiat amb els quatre gèneres [de substàncies] següents que es troben sota, a saber, les sals álcalis fixes, les sals álcalis volàtils, les terres absorbents i les substàncies metàl·liques.
Les sals álcalis fixes es troben disposades en la columna immediatament sota els “esperits àcids” perquè no conec cap matèria que, unint-se als esperits àcids, els separi una vegada que estan units [amb les sals àlcalis fixes]. Per contra, quan qualsevol dels tres tipus de substàncies que es troben sota, es troba unida als esperits àcids, deixen el seu lloc a les sals álcalis fixes quan es aproximen, per a deixar [a aquestes sals àlcalis fixes] la llibertat d’unir-se amb els àcids.
En la tercera casella es troben les sals álcalis volàtils que tenen més afinitat amb els esperits àcids que les substàncies terroses o metàl·liques que es troben sota, però menys que les sals álcalis fixes que es troben damunt. De manera que, quan hi hagi alguna d’aquestes dues substàncies juntes als esperits àcids, li faran deixar la seva presa i prendran el seu lloc, unint a aquests mateixos àcids. Aquestes mateixes sals álcalis volàtils tenen així mateix menys afinitat amb els esperits àcids que les sals álcalis fixes, la qual cosa fa que no tinguin cap acció sobre aquestes dues substàncies unides conjuntament. Al contrari, quan aquestes sals álcalis volàtils es troben unides amb els esperits àcids, els abandonen al moment que es troben amb les sals álcalis fixes, a les quals cedeixen el seu lloc.
[…]
A pesar que aquesta taula conté un número molt gran de substàncies de les quals s’estudia les seves afinitats, no dubto en absolut que es pugui afegir encara moltes altres, dels quals es coneixeran les seves afinitats a força d’experiències.
[…]
És necessari assenyalar que, en moltes d’aquestes experiències, la separació de les matèries no és sempre perfectament exacta i precisa. El que procedeix de moltes causes que no és possible evitar, com la viscositat del líquid, el seu moviment, la figura de les parts precipitantes o precipitades, i altres coses per l’estil, que no permeten un descens ràpid o una separació exacta de totes les parts; el que és, no obstant això, tan poc important que no ha d’evitar considerar a aquesta regla com a constant.
Més informació:
Klein Ursula; Grapí, Pere; García Belmar, Antonio. La representación de lo invisible: Tabla de los diferentes “rapports” observados en la química entre diferentes sustancias de E. Geoffroy. San Vicente del Raspeig: PUA; 2012.