ENERGIA: Passat i Present
Un cicle de seminaris realitzat a l’Institut Interuniversitari López Piñero durant la tardor de 2022 ha estat dedicat a pensar històricament la crisi actual de l’energia. Els vídeos de les presentacions poden consultar-se en aquesta pàgina.
El cicle “Energy: Past & Present” ha estat organitzat conjuntament per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT) i l’Institut Interuniversitari López Piñero-UV i coordinat pels professors José Ramón Bertomeu Sánchez (bertomeu@uv.es) i Ignacio Suay Matallana (ignacio.suay@uv.es). Els seminaris han tingut lloc a les 18 h. tots els darrers dimecres de la tardor de 2022 amb format bé en línea o híbrid, és a dir, presencial al saló d’actes del Palau Cerveró (IILP-UV) i en línia. Els seminaris han comptat amb una ampla participació de professorat, estudiants i públic interessat per noves perspectives històriques al voltant d’aquesta qüestió.
“Energy: Past & Present”
L´energia és un dels recursos naturals més disputats a l´època contemporània. Les crisis dels darrers anys han incrementat l’interés de l’opinió pública per aquestes qüestions. Existeix una important literatura històrica sobre les relacions entre energia, poders econòmics, i geopolítica internacional. La correlació entre l’imperialisme i les fonts d’energia, especialment el petroli, és un tema cada vegada més estudiat, així com l’anomenada “maledicció” dels recursos minerals o energètics, és a dir, les conseqüències paradoxalment negatives que comporta la presència d’aquests recursos per a les poblacions que viuen al seu entorn, particularment per als països de l’anomenat Sud Global. Un dels aspectes d’aquesta “maledicció” dels combustibles fòssils és la vinculació entre el subministrament d’energia i la seguretat nacional dels països occidentals, un tema encara més candent després de la invasió russa d’Ucraïna aquest any 2022. Resulta especialment interessant analitzar històricament el paper dels sistemes energètics en la configuració de la geopolítica mundial i els ordres nacionals. La història recent ha obligat molts analistes a investigar fins a quin punt els combustibles fòssils han estat una raó (o una excusa) per a pràctiques imperialistes en el món postcolonial. També és interessant analitzar el paper desenvolupat per altres energies com la nuclear i les seues diferents reformulacions dins del debat públic amb diferents estimacions dels seus riscs i beneficis dins de l’anomenada transició energètica. Els imaginaris creats pels diferents combustibles fòssils han estat també analitzats amb diverses perspectives, així com les interaccions entre els conceptes científics i econòmics relacionats amb l’energia i el treball. Totes aquestes qüestions han estat abordades per part de recerques acadèmiques procedents d’àrees com la història de la tecnologia, la història ambiental, els estudis postcolonials o l’ecologia política. Aquest cicle ofereix una aproximació a aquesta diversitat d’investigacions amb una selecció de treballs recents per tal de conèixer els plantejaments teòrics, les fonts emprades i els objectius d’un conjunt selecte d’estudis innovadors respecte a aquests temes publicats recentment o en procés d’elaboració.
El cicle va començar el dia 28 de setembre amb Tatiana Kasperski (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona) i els debats referents a l’energia nuclear i la seua consideració com a “energia verda”, malgrat la gran quantitat de deixalles radioactives i els problemes de transport i emmagatzematge.
La investigadora va ser també entrevistada dins del cicle d’entrevistes de la SCHCT: https://www.youtube.com/watch?v=9N0DIV587qk
El segon seminari (26 d’octubre) fou a càrrec de Cara Daggett, professora de ciència política a la Universitat de Virginia amb una presentació de la seua recerca al voltant del desenvolupament històric de la relació entre energia i treball i com aquesta ha informat els imaginaris socials dels combustibles fòssils amb conceptes tècnics que es creuen amb judicis racistes i biaixos de gènere sobre la productivitat i la peresa.
La tercera conferència fou el dia 30 de novembre a càrrec Anaël Marrec (Universitat de Nantes) que va presentar la seua recerca recent al voltant de la tecnopolítica de l’energia dins d’un context urbà concret: la ciutat de Montréal a les darreres dècades del segle XX. A la seva conferència va tractar la polèmica fàbrica de Gazmont dedicada a la producció de gas mitjançant el tractament de biomassa procedent de residus urbans. Mitjançant una gran quantitat de documentació d’arxiu al voltant d’aquest cas particular, Marrec ha pogut analitzar les dimensions tecnopolítiques d’aquestes energies renovables i les qüestions de justícia ambiental plantejades dins d’un barri econòmicament marginat. La seva conferència, al igual que les altres, formarà part d’un dels capítols dedicats a la història de l’energia de sabersenaccio.iec.cat.
Finalment, el darrer seminari tingué lloc el dia 21 de desembre a càrrec de Roberto Cantoni (ICTA – Universitat Autònoma de Barcelona), autor de coneguts treballs al voltant de les relacions entre imperialisme i combustibles fòssils. La seua intervenció ha tractat l’economia política de l’extravisme energètic, amb un recorregut panoràmic durant tot el segle XX fins arribar a les controversies actuals. El seu treball mostra les diferents definicions de l’extractivisme i la seva relació amb el colonialisme del segle XX. La conferència finalitza amb una discusió de la noció de “justícia energètica”, és a dir, el marc social necessari per a una distribució equitativa tant dels beneficis com dels costos dels serveis energètics, amb institucions amb capacitat d’adoptar decisions de forma representativa i imparcial, sense la pressió de les grans multinacionals de l’energia. Amb l’experiència dels projectes internacionals als que ha participat, Roberto Cantoni va discutir la possibilitat de crear unes normes ètiques al voltant de la producció i l’ús de l’energia, més enllà de l’eurocentrisme i amb efectes pràctics en la direcció de les polítiques globals.
El cicle va finalitzar el dia 2 de febrer de 2022 amb la participació de l’investigador Antonio Turiel amb una doble sessió a la Facultat de Ciències Socials (matí) i l’Institut Interuniversitari López Piñero. La seva conferència “Transició energètica i energies renovables” va oferir una revisió general de l’exhauriment dels energies fòssils, mostrant que ha estat superat ja el zenit de la producció de petroli, gas, carbó, així com també dels minerals necessaris per a l’energia nuclear (urani). També va mostrar els límits naturals dels minerals necessaris per als grans projectes d’energies renovables (liti, neodimi, coure, etc.), així com també els problemes de l’anomenat “hidrogen verd” com a vector energètic per tal d’afavorir la transició energètica. La segona part de la conferència tingué com a focus central una valoració crítica dels projectes recents i accelerats de grans parcs eòlics i fotovoltaics. Turiel va defensar una altre tipus de transició marcada per un decreixement del consum amb una producció més local i fonamentada amb tecnologies més senzilles i sense dependències extractives. La presentació va finalitzar amb un interessant debat amb les persones participants.
Lectures recomendades
Cantoni, Roberto. Oil Exploration, Diplomacy, and Security in the Early Cold War: The Enemy Underground. New York: Routledge, 2017.
Daggett, Cara. The Birth of Energy: Fossil Fuels, Thermodynamics, and the Politics of Work. Duke University Press, 2019.
Kasperski, Tatiana. Les politiques de la radioactivité. Tchernobyl et la mémoire nationale en Biélorussie contemporaine. Paris: Petra, 2020.
Marrec, Anaël. «Énergie en durée, mémoire en agir». Socio-anthropologie, n.o 42 (2020): 9-21. https://doi.org/10.4000/socio-anthropologie.7176. Volum especial de la revista dedicat a “Energia i memòria”.